Terra rara

terra rara

subclasse de	element químic
nom curt	ree, rem
descrit per la font	Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Encyclopædia Britannica

Les terres rares són un conjunt de disset elements químics, metalls, amb propietats semblants que inclou l'escandi i l'itri del grup 3 de la taula periòdica i els quinze elements de la sèrie dels lantanoides (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).^[1] Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l'economia mundial.

Es van descobrir al llarg del segle xix, però no va ser fins al Projecte Manhattan, en la dècada de 1940, que se'ls va poder purificar industrialment. En la dècada de 1970 l'itri va trobar una aplicació massiva en la fabricació de fosforòfors dels tubs de raigs catòdics emprats en les pantalles dels televisors en color. Poc a poc es van fer indispensables principalment en tres àmbits: l'electrònica de consum; la indústria armamentística, en especial els sistemes de comunicació adherits a míssils i a drons, i el sector de l'energia neta, ja que formen part dels potents imants que s'usen en els motors dels cotxes híbrids o en els aerogeneradors.^[2]

Alguns d'aquests metalls són, al contrari del que suggereix el nom, força abundants a l'escorça terrestre, però no es troben en grans acumulacions sinó que estan dispersos i combinats amb altres elements:^[3] a la mina xinesa més rica, cal extraure 1.000 kg de mineral brut per a obtenir 60 kg de metalls rars.^[4] L'abundància del ceri és, per exemple, d'unes 48 parts per milió (ppm),^[5] mentre que la de tuli i luteci és de només 0,5 ppm. En la seva forma elemental, les terres rares tenen un aspecte metàl·lic i són bastant tendres, mal·leables i dúctils. Aquests elements són químicament molt reactius, especialment a altes temperatures o quan es molen.